Ana Losada, presidenta d'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, José Domingo i Rafael Arenas president i vicepresident respectivament d'Impuls Ciutadà, s'han reunit amb la consellera d'Educació i Formació Professional del govern de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Esther Niubó i amb la Sra. Josefina Beltrán, secretària de Millora Educativa del departament d'Educació.

Els principals temes abordats han estat:

• Incompliment de les sentències individuals de bilingüisme i exclusió del castellà com a llengua vehicular
• Negativa dels centres a facilitar les comunicacions en castellà a les famílies que ho sol·liciten
• La situació dels alumnes amb NEE castellanoparlants als quals també es nega estudiar en la seva llengua materna
• Necessitat de realitzar estudis independents que analitzen les causes del fracàs escolar i incloguin la llengua d'aprenentatge en aquesta anàlisi

La AEB ha demanat un canvi de rumb en la política lingüística de l'escola que permeti normalitzar la situació del castellà i posi fi a la pressió a alumnes i professors

Nota de premsa

L'ASSEMBLEA PER UNA ESCOLA BILINGÜE DE CATALUNYA ANUNCIA QUE RECORRERÀ EL DECRET DEL RÈGIM LINGÜÍSTIC DEL SISTEMA EDUCATIU NO UNIVERSITARI I SOL·LICITARÀ LA SUSPENSIÓ DE LA SEVA ENTRADA EN VIGOR.

L'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, integrant de la Plataforma Escola de Tothom, arran de l'aprovació pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya del Decret del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari informa l'opinió pública:

PRIMER.- EL Decret aprovat és un decret hispanófobo que posa de manifest que l'objectiu del Govern català és fer impossible que el castellà pugui convertir-se en llengua vehicular d'ensenyament a Catalunya.

El Decret reflecteix la pitjor cara del nacionalisme lingüístic i evidència el caràcter xenòfob dels dirigents separatistes catalans que es manifesta en el seu odi feia el castellà com a llengua i als castellanoparlants com a individus.

SEGON.- El Decret és evidentment inconstitucional i il·legal i per aquesta raó interposarem el pertinent recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i sol·licitarem la suspensió de la seva entrada en vigor.

TERCER.- Ara bé, al marge de la seva il·legalitat, el Decret és profundament antipedagògic i immoral. Furta el dret dels alumnes castellanoparlants a ser escolaritzats en la seva llengua i condemna al fracàs escolar a milers d'alumnes. L'escola catalana no ha de tenir com a principal missió fer del català la llengua única d'ensenyament sinó facilitar els instruments idonis perquè els alumnes adquireixin els coneixements en les millors condicions.

QUART.- Lamentem que un govern que ha fracassat en el seu model educatiu remati la seva actuació pretenent deixar en la marginalitat als alumnes catalans per la seva obsessió identitària nacionalista i el seu odi a l'espanyol.

CINQUÈ.- És evident que qualsevol acord d'investidura o de legislatura ha de prioritzar la derogació del Decret aprovat en el dia d'avui. Els dirigents que ho han impulsat queden inhabilitats per a conformar majories de consens i de retrobament entre els catalans. Han fet prevaler el seu racisme etnolingüístico sobre la convivència cívica.

SISÈ.- EL Decret ataca la realitat social catalana i humilia deliberadament a la majoria dels catalans (els castellanoparlants) als quals tracta com a ciutadans de segona.

A Barcelona, a catorze de maig de dos mil vint-i-quatre.

El Tribunal superior de Justícia de Catalunya ordena, a un centre escolar de primària de la ciutat de BCN, a impartir una o diverses assignatures en castellà a més de la de llengua castellana.



El Tribunal ha constatat després d'analitzar els horaris, programacions didàctiques i el projecte lingüístic del centre, que la presència del castellà era residual. Només s'impartien 1,5 hores a la setmana de les 25 hores lectives en total. L'escola té de termini un mes per a començar la seva aplicació.



És la segona resolució que esquiva el bloqueig dels percentatges de la Llei i el Decret aprovats al juliol de 2022. En aquest cas, a diferència de l'anterior, s'aplica en una nova escola on la família havia sol·licitat bilingüisme després de l'aprovació de la nova normativa.



La @AEBCatalunya confirma així, que s'ha obert una nova via per a sol·licitar bilingüisme de manera individual i que s'apliqui al grup-classe on cursa estudis l'alumne.



Resolució judicial

El TSJC inadmitió el recurso contra esas instrucciones por considerar que se limitaban a reproducir la normativa vigente y se dirigía en exclusiva a los funcionarios del Departamento de Educación

El Tribunal Supremo considera que la ausencia de toda mención al castellano que es lengua oficial también en Cataluña desborda el marco normativo, más cuando tiene  “voluntad de conformar una ciudadanía catalana identificada con una cultura común en la que la lengua catalana sea un factor básico de integración social”.

Asimismo, entiende que los términos de las instrucciones no garantizan que el alumnado alcance el dominio oral y escrito del catalán y el castellano al final de la enseñanza obligatoria, objetivo perseguido por el artículo 35.2 del Estatuto de Autonomía. Por eso, defiende que se debe recabar la presencia adecuada de ambas lenguas en los planes de estudio en coherencia con el artículo 3 de la Constitución.

La conclusión del Tribunal Supremo es que, efectivamente, el Departamento de Educación ha introducido mediante los documentos impugnados elementos distintos de los que contienen la normativa vigente y pretenden vincular con ellos  a todos los ámbitos sobre los que se proyectan, los cuales van más allá del propiamente interno de la Administración.

Por ello, obliga a pronunciarse al TSJC sobre los términos del debate que eran:

• la exclusión del castellano como lengua vehicular de enseñanza, ya que sólo se contemplaba como tales al catalán, al aranés y a la lengua de signos catalana
• Si el catalán puede ser la única lengua de la institución y la lengua de uso habitual en todos los espacios del centro;
• Sobre si legítimo que la rotulación de los espacios del centro sea sólo en lengua catalana o en occitano, en Arán;
• Sobre si el sistema de atención individualizada para los alumnos que soliciten enseñanza en castellano es conforme a derecho.

Asimismo, deberá pronunciarse sobre si es ajustado a derecho que en los centros educativos se trate de conformar una ciudadanía catalana identificada con una cultura común en la que la lengua catalana se convierta en un factor básico de integración social.

Nota de prensa 

El informe refleja adecuadamente la situación del régimen lingüístico de la educación en Cataluña y, por lo tanto, hacemos una valoración muy positiva ya que recoge lo que lleva denunciando la AEB desde hace años:

1. La presencia del castellano en la educación es residual.
2. No se respetan los derechos lingüísticos de los alumnos.
3. No se acatan las sentencias judiciales.
4. Se obliga a las familias a exigir ante los tribunales derechos que ya han sido reconocidos en múltiples ocasiones y, además, se somete a los peticionarios a campañas de acoso que incluye la utilización del discurso del odio.
5. Las autoridades educativas fomentan esas prácticas que no son cuestionadas ni por la Alta Inspección de Educación ni por la Sindicatura de Greuges.

Valoración AEB informe PETI

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu visitarà Catalunya el mes de desembre per a examinar el model d'immersió lingüística i respondre a la queixa plantejada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB).

Els pròxims dies 18, 19 i 20 de desembre una delegació de sis europarlamentaris es desplaçarà a Catalunya per a comprovar ”in situ” l'impacte que el model d'immersió lingüística obligatòria en català té per als alumnes castellanoparlants[1] , especialment per als alumnes amb necessitats especials i els que s'incorporen al sistema educatiu català arribats des d'altres CCAA, països europeus o extracomunitaris.

Nota de premsa

L'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (aeb) ha fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 23 de desembre de 2022 en la qual aplica per primera vegada el nou marc jurídic vigent, el Decret llei 6/2022 i la Llei 8/2022 de la Generalitat de Catalunya, en matèria de règim lingüístic en els centres educatius.

La sentència reconeix el dret d'una alumna d'un centre educatiu públic de Barcelona a rebre de manera efectiva en castellà, mentre estigui escolaritzada en el sistema educatiu català, a més de l'assignatura o matèria corresponent a l'aprenentatge d'aquesta llengua, una o diverses matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva categoria lectiva, puguin ser considerades com a principals.

Nota de Premsa

Sentència